NIT ESTELADA DE VICENT WILLEM VAN GOGH!

La Nit estelada va ser pintada per Vicent Willem van Gogh l'any 1889, actualment està exposada al Museu d'Art Modern de Nova York.
Vicent Willem van Gogh(1853-1890) fou un pintor postimpressionista neerlandès, va començar a pintar l'any 1888,alguns els seus cuadres més coneguts són: La sèrie dels “gira-sols” (va pintar bastants cuadres amb aquest motiu), L'habitació de Van Gogh a Arles, Camp de blat i xiprers i Nit estelada.

El xiprer que es veu davant expresa que el pintor estava trist, per això es veu en un color marró i una mica verd ford com si estigués sec i mort. Darrere del xiprer, el qual ja va dibuixar una altre vegada en el cuadre camp de blat i xiprers, hi ha un petit poblat amb algunes finestres iluminades i darrera seu hi han unes muntanyes. Al fons es veu la Lluna gran i enlluernadora en tons blancs, grocs i taronges i uns núvols en forma de remolins fets en tons blaus, i els de més aprop de les estrelles i la Lluna en tons una mica grocs i també un munt d'estels que iluminen el fons del quadre en tons grocs i blancs.
Van Gogh sempre fou un home trist i una mica, penso jo, boig al tallar-se un tros d'orella per haver amenaçat al pintor Paul Gaugin amb una navalla, mentre estava a París.

Aquest cuadre és d'estil neoimpressionisme, que es bassa en un moviment de reacció davant el impressionisme i aquesta última consisteix a reproduir la natura atenent més a l'impressió que ens produeix que a ella mateixa en la realitat. Es una mica abstracte, pintat a pinssellades com si fosin tires de colors. I amb unes formes molt arrodonides tant en el xiprer com el cel. Amb una distribució de la llum molt realista a pesar de ser d'estil neo-impressioniste.

La tècnica que va fer servir per dibuixar el xiprer recorda a la de Seurat i a l'estampa japonesa. Els edificis recorden a la tècnica del cloissionisme que feia servir Gaugin. La nit estelada va ser pintada sobre una tela de 73,7 x 92,1 cm i al oli.

Les línies en general son corves i poc rectes. Aquest cuadre té uns colors foscos amb tons morats, negres i blaus, que conjuntament amb els tons grocs, taronges i blancs dóna un gran contrast de llum i foscor. I amb aquesta textura, del xiprer, les muntanyes i el cel, rodona i ondulada. I amb la textura, del campanar del poble, punxegut li dóna al cuadre surrealisme.
El tema d'aquest cuadre és la nit, ell quant el va pintar es devia sentir trist i va expressar la seva tristor amb la nit el perquè del xiprer crec que és per que algun cop ja l'havia dibuixat i volia representar-lo una altra vegada.

Susanna Purrà Arellano 2n ESO A