diumenge, 25 de novembre del 2007


NIT ESTELADA DE VICENT WILLEM VAN GOGH!


La Nit estelada va ser pintada per Vicent Willem van Gogh l'any 1889, actualment està exposada al Museu d'Art Modern de Nova York.
Vicent Willem van Gogh(1853-1890) fou un pintor postimpressionista neerlandès, va començar a pintar l'any 1888,alguns els seus cuadres més coneguts són: La sèrie dels “gira-sols” (va pintar bastants cuadres amb aquest motiu), L'habitació de Van Gogh a Arles, Camp de blat i xiprers i Nit estelada.


El xiprer que es veu davant expresa que el pintor estava trist, per això es veu en un color marró i una mica verd ford com si estigués sec i mort. Darrere del xiprer, el qual ja va dibuixar una altre vegada en el cuadre camp de blat i xiprers, hi ha un petit poblat amb algunes finestres iluminades i darrera seu hi han unes muntanyes. Al fons es veu la Lluna gran i enlluernadora en tons blancs, grocs i taronges i uns núvols en forma de remolins fets en tons blaus, i els de més aprop de les estrelles i la Lluna en tons una mica grocs i també un munt d'estels que iluminen el fons del quadre en tons grocs i blancs.
Van Gogh sempre fou un home trist i una mica, penso jo, boig al tallar-se un tros d'orella per haver amenaçat al pintor Paul Gaugin amb una navalla, mentre estava a París.


Aquest cuadre és d'estil neoimpressionisme, que es bassa en un moviment de reacció davant el impressionisme i aquesta última consisteix a reproduir la natura atenent més a l'impressió que ens produeix que a ella mateixa en la realitat. Es una mica abstracte, pintat a pinssellades com si fosin tires de colors. I amb unes formes molt arrodonides tant en el xiprer com el cel. Amb una distribució de la llum molt realista a pesar de ser d'estil neo-impressioniste.


La tècnica que va fer servir per dibuixar el xiprer recorda a la de Seurat i a l'estampa japonesa. Els edificis recorden a la tècnica del cloissionisme que feia servir Gaugin. La nit estelada va ser pintada sobre una tela de 73,7 x 92,1 cm i al oli.


Les línies en general son corves i poc rectes. Aquest cuadre té uns colors foscos amb tons morats, negres i blaus, que conjuntament amb els tons grocs, taronges i blancs dóna un gran contrast de llum i foscor. I amb aquesta textura, del xiprer, les muntanyes i el cel, rodona i ondulada. I amb la textura, del campanar del poble, punxegut li dóna al cuadre surrealisme.
El tema d'aquest cuadre és la nit, ell quant el va pintar es devia sentir trist i va expressar la seva tristor amb la nit el perquè del xiprer crec que és per que algun cop ja l'havia dibuixat i volia representar-lo una altra vegada.

Susanna Purrà Arellano 2n ESO A

divendres, 16 de novembre del 2007

El meu nom es Susanna, i significa lliri de sant Antoni i es d'origen hebreu. Preferiria dir-me Martina perquè es més fet servir per les noies d'ara i es més fàcil d'escriure.
Una de les coses que més m'agraden de com sóc psicologicament és que hem sé organitzar prou bé, a l'hora de fer els deures i d'organitzar-me la setmana. I una de les coses que no m'agraden és que sóc massa tímida i vergonyosa i em costa fer amigues.
El que més m'agrada, sense dubte, són els meus ulls perquè tenen uns colors molt peculiars, son de color verd clar, un tros blau i amb una mica de marró. I també m'encanta els meus cabells, són castanys, llargs i una mica ondulats.
I així es com sóc.

Susanna Purrà Arellano
Curs: 2 d'ESO A
Ana Mª Ribes
Català

redacció de català 2

Em sembla que sento alguna cosa
En mig de la remor de fons que se sent, de l'aire al fer moure les branques dels arbres, sento el soroll del motor d'una moto amb aquell BRUUUM BRUUM que fa una “Harley Davidson” o una “Yamaha” amb aquells grans tubs d'escap.
Acabo d'escoltar el gatet del veí, crec que és del meu veí perquè es tan petitó que només se sent un petit miol com el PIU-PIU d'un ocell, es de color ros com el seu pare i és què els testos s'assemblen a les olles .
Sento el NING-NANG de la sirena d'una ambulància ostres!deu haver-hi algun accident.
Renoi! La meva germana s'ha posat a cridar que està plovent i és veritat sento el XIM-XIM que fa la pluja caient als vidres de la finestra de la meva habitació. Potser avui per dinar hi haurà sopa perquè se sent el XUP-XUP que fa l'aigua bullint. Oh! Pero quin NYIC-NYIC i quin NYIGO-NYIGO més molest que se sent, ve de la gavia del meu hamster deu ser ell que estarà corrent a la roda, és tan blanc com la neu dels Alps en ple hivern, i és que d'aquí ve el seu nom: “Blanquet” i també sento TAP- TAP que fa el meu conill passejant-se per la casa i en aquest moment esta dintre de la meva habitació, estan bufo! Amb aquelles orelles i tot ros com el gat del meu veí
Fa molta estona que sento per tota la meva habitació el TIC-TAC del rellotge i sincerament no ho soporto em posa nerviosa.
Ja ha parat de ploure i la meva germana està jugant en bassal d'aigua i per tot el passadís se sent el XAP i el PATATXAP de l'aigua.
Estic sentit a la meva mare que em crida per anar a dinar.
Susanna Purrà Arellano
2n ESO A