Karate
Encara que no ho sembli cada dissabte practico karate, fa que descarregi tensions i em relaxi del estrés que provoca l'institut.
El karate es diferencia de les altres arts marcials perquè serveix per defensar-se i atacar.
El grau de sabiduria en el karate es clasifica pel color de cinturó:
1.blanc
2.blanc-groc
3.groc
4.groc-vermell
5.vermell
6.vermell-verd
7.verd
8.verd-blau
9.blau
10.blau-marró
11.marró
12.marró-negre
13.negre 1r Dan
14. negre 2n Dan
15. negre 3r Dan
Una kata és un conjunt de tècniques com el tsuki, mawashitsuki, mae geri, mawashi geri, gedan barai, soto uke, uchi uke. Exemples de kates: pinanjodan, pinannidan, pinansandan... hi han de 20 a 70 moviments en una mateixa kata.
El kimono o karategi en japonés es el vestit que porten els karateques, esta format pel gi o jaqueta i el obi cinturó i pantaló.
El lloc on es practica sol ser un tatami, en japonés la classe s'anomena dojo i el professor sensei.
Els kumites són les demostracions de les técniques en combat, serien els combats.

ALES DE FOC

Laura Gallego García va escriure aquest llibre l'any 2004, la editorial “La Galera” el va publicar en català i l'editorial “Laberinto” en castellà. Explica en una pàgina web que se li va acudir l'argument a partir d'un somni que va tenir.

La reina de Karish, Marla, té només disset anys i el seu regne promet ser plàcid perquè Ahriel, una àngel femení, en té cura d'ella.
Però quan descobreix una conspiració per entrar en guerra amb un regne veí, Sària, es enviada a la temible presó de Gòrlian amb les ales immobilitzades. El rei de Sària és capturat i la seva filla Kiara, amb el seu àngel Iarael, volen anar a buscar-lo juntament amb Tobin, que té un pla per matar a Marla. Tots tres decideixen entrar a Gòrlian per alliberar Ahriel. Després de sortir de Gòrlian, Ahriel els hi diu com poden matar la reina de Karish, amb un ésser monstruos, el Devastador. Al arribar on estava la tomba del Devastador Ahriel va posar la mà sobre ella i avans que Kiara la pogués posar va aparèixer Marla. Marla va posar la mà sobre la tomba i el Devastador es va despertar, ara Marla el podia controlar. Marla va ordenar al dimoni que matés Iarael i després Ahriel. Va lluitar amb Iarael i finalment el va matar, va agafar Kiara i la va llençar per un precipici Ahriel es va llençar de cap al precipici, sabia que era un suicidi però tenia que salvar Kiara. Va batre les ales amb totes les seves forces però no va aconseguir-ho, ho va tornar a intentar però el cep li feia molt mal, finalment es va sentir un “crac” i el cep va caure, Ahriel va caure verticalment i a pocs metres de terra va agafar Kiara i la va deixar suaument a terra. Va volar fins a la tomba del Devastador, l'energia que hi havia dintre d'Ahriel era molt gran tant gran que va poder matar al Devastador. Sobre la tomba es va obrir un forat a l'infern i Ahriel va empènyer Marla dintre seu. Finalment Karish va tornar al seu estat i Karia va ser la reina de Sària.

El personatge que més m'ha agradat a ha estat Ahriel perquè sembla que li agrada fer el bé i la justícia. Marla em sembla massa cruel perquè tancar al teu guardià després de que ell hagi donat la seva vida per tu, no crec que sigui una reacció bona. El ritme ha estat prou bé , una mica ràpid perquè tenia molts diàlegs. Crec que l'ambient ha estat molt ben detallat, la manera com a descrit tota la presó de Gòrlian desde la Serralada fins l'Aiguamoll ha estat molt clara. Descriu el paisatge però alhora cadascú se l'imagina com vol.

El recomanaria perquè aquest llibre em va enganxar molt només llegint la contraportada i en un moment le acabat, m'ha agradat tant que me'l tornaria a llegir, i si ets una persona que t'agrada el gènere fantastic i les histories d'amor aquest llibre toca els dos gèneres, molt més el fantastic que el d'amor (al d'amor només dedica un o dos capítols).

Susanna Purrà Arellano
2n ESO A

EL CANVI CLIMÀTIC:
El canvi climàtic és avui dia un problema que existeix al món sencer. El canvi climàtic consisteix en uns canvis provocats per gasos que es desprenen cap a l'atmosfera, com és el cas del diòxid de carboni, l'òxid nitrós, l'ozó, el vapor d'aigua, el metà i els halocarburants. L'acció humana també té molt a veure, estem esgotant els recursos naturals i les energies no renovables.


Quant als recursos naturals, estem destruint els boscos amb la tala dels arbres, els rius i els mars amb l'abocament de residus tòxics que surten de les fàbriques, etc.
El carbó, el petroli i el gas natural són les energies no renovables, que poc a poc es van exhaurint i que seran molt difícils de substituir-les per altres energies.


Un altre problema és l'efecte hivernacle produït pels gasos de l'atmosfera. L'atmosfera té un gruix que és incrementat amb aquests gasos, al ser més densa aquesta capa els rajos infrarojos del sol penetren la capa, però al rebotar contra la superfície terrestre, tornen cap a la atmosfera i només en surt una petita quantitat d'aquests rajos; els altres rajos que no han sortit continuen rebotant contra la Terra i poc a poc acaben per sortir tots. Mentre aquest rajos rebotaven i acabaven de sortir, altres rajos també entraven però no sortien. Aquest fet provoca un augment de temperatura, que fa que els pols de la Terra es desglacin i que pugi el nivell del mar. Es preveu que pugi uns set metres si es continua així.


Per tant, per culpa del canvi climàtic podem o estem patint els següents problemes:
1. L'esgotament de recursos naturals i energies renovables.
2. L'efecte hivernacle produit per l'acció humana.
3. Per culpa de l'anterior fet, l'augment del nivell del mar.


En conclusió el canvi climàtic encara es pot evitar, però hi ha gent que pensa que això no existeix i que encara no és un problema. Jo crec que això no és una ximpleria sinó una realitat que és possible evitar si tots posem una mica de voluntat i seny a l'hora de fer accions contra el medi ambient. “Ens estem autodestruint, ens donem compte però no fem res per aturar-ho” aquesta és la frase que hem de pensar per él present i el futur de nosaltres mateixos.

NIT ESTELADA DE VICENT WILLEM VAN GOGH!

La Nit estelada va ser pintada per Vicent Willem van Gogh l'any 1889, actualment està exposada al Museu d'Art Modern de Nova York.
Vicent Willem van Gogh(1853-1890) fou un pintor postimpressionista neerlandès, va començar a pintar l'any 1888,alguns els seus cuadres més coneguts són: La sèrie dels “gira-sols” (va pintar bastants cuadres amb aquest motiu), L'habitació de Van Gogh a Arles, Camp de blat i xiprers i Nit estelada.

El xiprer que es veu davant expresa que el pintor estava trist, per això es veu en un color marró i una mica verd ford com si estigués sec i mort. Darrere del xiprer, el qual ja va dibuixar una altre vegada en el cuadre camp de blat i xiprers, hi ha un petit poblat amb algunes finestres iluminades i darrera seu hi han unes muntanyes. Al fons es veu la Lluna gran i enlluernadora en tons blancs, grocs i taronges i uns núvols en forma de remolins fets en tons blaus, i els de més aprop de les estrelles i la Lluna en tons una mica grocs i també un munt d'estels que iluminen el fons del quadre en tons grocs i blancs.
Van Gogh sempre fou un home trist i una mica, penso jo, boig al tallar-se un tros d'orella per haver amenaçat al pintor Paul Gaugin amb una navalla, mentre estava a París.

Aquest cuadre és d'estil neoimpressionisme, que es bassa en un moviment de reacció davant el impressionisme i aquesta última consisteix a reproduir la natura atenent més a l'impressió que ens produeix que a ella mateixa en la realitat. Es una mica abstracte, pintat a pinssellades com si fosin tires de colors. I amb unes formes molt arrodonides tant en el xiprer com el cel. Amb una distribució de la llum molt realista a pesar de ser d'estil neo-impressioniste.

La tècnica que va fer servir per dibuixar el xiprer recorda a la de Seurat i a l'estampa japonesa. Els edificis recorden a la tècnica del cloissionisme que feia servir Gaugin. La nit estelada va ser pintada sobre una tela de 73,7 x 92,1 cm i al oli.

Les línies en general son corves i poc rectes. Aquest cuadre té uns colors foscos amb tons morats, negres i blaus, que conjuntament amb els tons grocs, taronges i blancs dóna un gran contrast de llum i foscor. I amb aquesta textura, del xiprer, les muntanyes i el cel, rodona i ondulada. I amb la textura, del campanar del poble, punxegut li dóna al cuadre surrealisme.
El tema d'aquest cuadre és la nit, ell quant el va pintar es devia sentir trist i va expressar la seva tristor amb la nit el perquè del xiprer crec que és per que algun cop ja l'havia dibuixat i volia representar-lo una altra vegada.

Susanna Purrà Arellano 2n ESO A

El meu nom es Susanna, i significa lliri de sant Antoni i es d'origen hebreu. Preferiria dir-me Martina perquè es més fet servir per les noies d'ara i es més fàcil d'escriure.
Una de les coses que més m'agraden de com sóc psicologicament és que hem sé organitzar prou bé, a l'hora de fer els deures i d'organitzar-me la setmana. I una de les coses que no m'agraden és que sóc massa tímida i vergonyosa i em costa fer amigues.
El que més m'agrada, sense dubte, són els meus ulls perquè tenen uns colors molt peculiars, son de color verd clar, un tros blau i amb una mica de marró. I també m'encanta els meus cabells, són castanys, llargs i una mica ondulats.
I així es com sóc.

Susanna Purrà Arellano
Curs: 2 d'ESO A
Ana Mª Ribes
Català

redacció de català 2

Em sembla que sento alguna cosa
En mig de la remor de fons que se sent, de l'aire al fer moure les branques dels arbres, sento el soroll del motor d'una moto amb aquell BRUUUM BRUUM que fa una “Harley Davidson” o una “Yamaha” amb aquells grans tubs d'escap.
Acabo d'escoltar el gatet del veí, crec que és del meu veí perquè es tan petitó que només se sent un petit miol com el PIU-PIU d'un ocell, es de color ros com el seu pare i és què els testos s'assemblen a les olles .
Sento el NING-NANG de la sirena d'una ambulància ostres!deu haver-hi algun accident.
Renoi! La meva germana s'ha posat a cridar que està plovent i és veritat sento el XIM-XIM que fa la pluja caient als vidres de la finestra de la meva habitació. Potser avui per dinar hi haurà sopa perquè se sent el XUP-XUP que fa l'aigua bullint. Oh! Pero quin NYIC-NYIC i quin NYIGO-NYIGO més molest que se sent, ve de la gavia del meu hamster deu ser ell que estarà corrent a la roda, és tan blanc com la neu dels Alps en ple hivern, i és que d'aquí ve el seu nom: “Blanquet” i també sento TAP- TAP que fa el meu conill passejant-se per la casa i en aquest moment esta dintre de la meva habitació, estan bufo! Amb aquelles orelles i tot ros com el gat del meu veí
Fa molta estona que sento per tota la meva habitació el TIC-TAC del rellotge i sincerament no ho soporto em posa nerviosa.
Ja ha parat de ploure i la meva germana està jugant en bassal d'aigua i per tot el passadís se sent el XAP i el PATATXAP de l'aigua.
Estic sentit a la meva mare que em crida per anar a dinar.
Susanna Purrà Arellano
2n ESO A